BE COFFEE, MY FRIEND!

Hi havia una vegada una noia que li deia al seu pare que ja n’estava farta de les dificultats que es trobava a la vida, dels impediments que no la deixaven avançar, de les frustracions del dia a dia i que, un cop solucionava un problema, ja n’apareixia un altre.

Tot això  l’havia portat a pensar en  tirar la tovallola i deixar-se caure per un pou fosc i profund.

El seu pare, un xef de cuina, la va dur al seu lloc de treball i li va dir:

- Avui farem un experiment.

Va agafar tres cassoles, les va omplir d’aigua i les va posar a foc fort fins que van començar a  bullir.

En la primesa cassola hi va posar una pastanagues, en la segona, ous i, a la darrera, uns grans de cafè.

Les va deixar bullir sense dir cap paraula.

La nois va esperar pensant  què el seu pare estava una mica boig, però passats uns 20 minuts,  el pare va treure les pastanagues i les va posar en un plat, va treure els ous i els va posar en un altre plat i finalment va colar el cafè i va el va posar en un altre recipient.

Aleshores li  va dir a la seva filla:

-Què hi veus?

La noia li respon:

-Pastanagues, ous i  cafè.

El pare li va indicar que s’apropés i que toqués les pastanagues. La noia ho va fer i va notar que eren molt toves.

Després li va demanar que toqués un ou i el trenqués. L’ou era dur.

Finalment li va demanar que provés el cafè. Ella va somriure mentre gaudia del seu aroma.

Humilment la filla li va preguntar:

-Que significa això, pare?

El pare li va explicar que els tres elements havien estat enfrontats a la mateixa adversitat: aigua bullint. Però havien reaccionat de forma diferent.

La pastanaga havia arribat a l’aigua forta i dura, però després de passar per l’aigua bullent s’havia tornat dèbil i fàcil de desfer.

L’ou havia arribat a l’aigua fràgil, la seva fina closca protegia un interior líquid, però després d’estar en aigua bullint, el seu interior s’havia endurit.

Els grans de cafè,en canvi, eren únics: després d’estar a l’aigua bullint, havien canviat l’aigua.

-Quin ets tu? -Li va preguntar a la seva filla. Quan les adversitats truquen a la teva porta, com respons? 

Ets una pastanaga que sembla forta però davant el dolor et tornes dèbil i perds la fortalesa? 

Ets l’ou que comença amb un cor mal·leable i fràgil? Posseïes un esperit fluid, però després d’una adversitat t’has tornat dur i rígid. Per fora et veus igual, però estàs amargat i aspre, amb un esperit i un cor endurit. 

O ets com un gra de cafè? El cafè canvia amb  l’aigua bullent, l’element que li causa dolor. Quan l’aigua arriba al punt d’ebullició el cafè agafa el seu millor sabor. Si ets com el gra de cafè, quan les coses es posen pitjor tu reacciones millor i fas que les coses del teu voltant millorin.

BE COFFEE, MY FRIEND!

RECUERDA!!!


SI QUIERES ESCUCHAR EL CUENTO CON NUESTRAS... EJEMMM... MARAVILLOSAS VOCES... LO PUEDES ENCONTRAR CLICANDO EL ENLACE SIGUIENTE: http://juanpabloromeropereira.es/recuentos/